FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'existir. L'existència de Déu. L'existència d'un tractat. En fil. existencialista, forma específica de l'existència humana. Mercaderies que no han trobat encara sortida. Abans de tancar l'empresa hauran de liquidar les existències. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que surt més del normal respecte de la superfície on és, s'aplica a una part del cos. Ulls sortits. Dents sortides. Té la barbeta sortida. Tenia el pit enfonsat i el ventre sortit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar. Despatxar 1. Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llançar 1 1. Li avià un parell de pedres però no el tocà. Encaminar. Ben nets i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d'imprimir que projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l'assecament i protegir cada full de la tinta fresca d'un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure; l'efecte. Barca de bona treta. Sortida d'una mercaderia, demanda que se'n fa. Cosa dita o feta per a enganyar algú. Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda. Desembosc. Tret1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortida al camp per divertir-se, per descansar, etc., especialment la que comporta fer una menjada a l'aire lliure. anar de vega [o fer una vega] Sortir al camp i fer-hi una menjada. Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació matemàtica entre les variables desortida i d'entrada en un sistema o servosistema. Mesura de la capacitat d'una substància per a transmetre la radiació electromagnètica, expressada com la relació entre el flux de radiació transmesa i el flux de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. El laberint de Creta. Complicació inextricable. Entrecreuament de camins, de galeries d'una mina, etc. Conjunt de cavitats sinuoses que componen l'orella interna. Porció cortical del ronyó [...]